L’enemic principal i més temut del Voyeraitoisme, el Madarisme, es va presentar a les nostres portes un bon dia y com qui no vol la cosa vam ser víctimes dels seus plans.
Primer de tot el Malvat Madarista va voler temptar al Creador, va pensar que si el feia caure a ell la Creadora el seguiria, què innocent. Va utilitzar un pla que havia estat gestant durant temps, sabia quina era la debilitat del noi i no va dubtar en fer-la servir. Va trucar a la seva porta i es va presentar com un simple noi interessat en l’estil de vida Voyeraitoista, al sentir-ho el Creador va obrir ràpidament la porta, amb l’il•lusió brillant-li als ulls. Però quan va veure de qui es tractava realment va intentar tancar la porta amb força per desempallegar-se d’aquell a qui havia reconegut com al Perillós. No va poder, el Malvat Madarista va aconseguir entrar a casa i va començar amb el seu pla. A poc a poc es va desbotonar la jaqueta i la va deixar al terra amb un somriure triomfant, “per fi tindràs el que desitges” li va dir, el Creador estava amb els ulls oberts de bat a bat, no sabia què esperar ni què fer, la Creadora era de visita al infern i els Apòstols tenien dia de permís familiar. Realment el Madarista s’ho havia preparat a la perfecció. El Malvat Enemic es va posar la mà a la butxaca i va treure un objecte allargat, ràpidament el Creador el va identificar i va intentar apartar la vista... Pero era massa tard, el Muesly que el Madarista havia preparat exercia una atracció massa forta i difícil de superar. Què podia fer? “Uneix-te a mi... Abandona aquesta forma de vida Suxxant i uneix-te a mi. Mai et faltarà de res, tindràs tots els Mueslys que vulguis...”
Però el Creador no era tan dèbil com el Malvat Madarista havia pensat. Va tancar els ulls i va pensar en l’Aizen, en el seu cabell castany pentinat cap enrere excepte aquell floc rebel... Va pensar en en Sasuke, en Masi Oka, en Lord Asriel i la seva pantera de les neus... Estava disposat a deixar-ho tot per uns Mueslys?
NO!
Ho va cridar amb tanta força que el Malvat Madarista va ser empès cap enrere i va haver de córrer a refugiar-se. Havia subestimat el poder del Creador. Però ara li quedava la Creadora, ella seria més fàcil, segur... També tenia un bon pla.
Per suposat el Creador va intentar avisar la seva companya, però aquesta seguia de visita rutinària al Infern ( i prenent un te amb en Zalea, que als Arrancars això els hi va molt) i allà no hi ha cobertura...
Així doncs, quan la noia va arribar a casa i es va trobar un venedor ambulant de doujinshis yaoi no va poder evitar fer-lo pujar al pis per què esperés mentre agafava la cartera. Però quan la noia va tornar, diners en mà, no es va trobar el dolç noi amb qui havia estat parlant a l'ascensor, es va trobar al seu enemic Number One. Al igual que el Creador va intentar tancar la porta amb força, però en aquella ocasió també va ser inútil (això em fa notar que les hauríem de canviar... Però tornem al tema, tampoc tenim pressupost). “Vine amb mi... T’esperen molts més còmics yaoi dels que has vist ara si m’acompanyes..." Acompanyant aquestes paraules va mostrar-li la portada d’un dels doujinshis InuKai i va somriure. “Vine amb mi...” va repetir mentre estirava el braç.
La Creador va tancar la mà en un puny, l’oferta era molt bona, es notava que l’havia estat estudiant i la coneixia... Però llavors va pensar en l’Aizen, en la seva veu sexy i el seu color d’ulls, en l’Snape, en Kirtash i les seves cançons, en Sylar... Que no podia gaudir del yaoi només tenint-los a ells? No li feia falta cap Madarista.
No, no insisteixis, no cauré en les teves trampes!
La noia es va creuar de braços i va alçar la barbeta, decidida a no caure a la temptació. La seva força de voluntat va fer que d’ella en sorgís una llum que va cegar al Malvat Madarista, fent-lo fugir.
Així doncs, com veieu, han estat uns dies difícils. Hem hagut de superar la pitjor proba que ens podíem trobar. Però l’hem superat i això és el que compta.
Ara que ho hem consultat amb els nostres metges i ja no ens queden seqüeles podrem continuar publicant com sempre.
