dijous, 12 de juny del 2008
Rap is a...
Wnu ja sabeu k si aneu al googlism i poseu el vostre nik surten coses mol LOL XDDD Pero mes si poseu el nom del principal pecador 3D XDDDDDD
No té desperdici, la veritat ù.ú
Rap is a...
rap is a sin veieu? XDDDDDDDDDDDDDDDD es k es clavat XDDDDDD
rap is shit claro como el agua? XDDDDDD nens no tokeu la caca ù.ú
rap is crap and should be outlawed uuuu... Rap esta fuera de la ley... es ilegaaaaal muajajjajajajajaa le denunciaremos ù.ú
rap is near si si, el niñato repelente de DN T.T kien nos lo iba a decir XDDDDD
rap is outta control esta fora de control... no vol unirse'ns T_T
rap is crap rap is crap a mes hi posa emfasis... pa k kede clarito y no te acerkes xD
rap is "rapping o sea, k el tio rapea XDD
rap is gay weno esto no es malo, pero confirma muchas teorias ù.ú xDDDDD sobre todo la que dice k la Creadora no está loca XD
rap is going downhill veieu? el madarisme va perdent força.... degenera...
Pero no teniu k preocupar-vos pk...
rap is in our hands Muahaha tot dit XDDDDDDDDDDDDDDDD
K consti k han estat seleccionats a l'atzat... (se van silvando XDDDD)
A la proxima entrada esperem canbiar de tematica ù.ú
o no XD que esto es muy divertido XDDD
Salut!
dimarts, 20 de maig del 2008
La Temptació
L’enemic principal i més temut del Voyeraitoisme, el Madarisme, es va presentar a les nostres portes un bon dia y com qui no vol la cosa vam ser víctimes dels seus plans.
Primer de tot el Malvat Madarista va voler temptar al Creador, va pensar que si el feia caure a ell la Creadora el seguiria, què innocent. Va utilitzar un pla que havia estat gestant durant temps, sabia quina era la debilitat del noi i no va dubtar en fer-la servir. Va trucar a la seva porta i es va presentar com un simple noi interessat en l’estil de vida Voyeraitoista, al sentir-ho el Creador va obrir ràpidament la porta, amb l’il•lusió brillant-li als ulls. Però quan va veure de qui es tractava realment va intentar tancar la porta amb força per desempallegar-se d’aquell a qui havia reconegut com al Perillós. No va poder, el Malvat Madarista va aconseguir entrar a casa i va començar amb el seu pla. A poc a poc es va desbotonar la jaqueta i la va deixar al terra amb un somriure triomfant, “per fi tindràs el que desitges” li va dir, el Creador estava amb els ulls oberts de bat a bat, no sabia què esperar ni què fer, la Creadora era de visita al infern i els Apòstols tenien dia de permís familiar. Realment el Madarista s’ho havia preparat a la perfecció. El Malvat Enemic es va posar la mà a la butxaca i va treure un objecte allargat, ràpidament el Creador el va identificar i va intentar apartar la vista... Pero era massa tard, el Muesly que el Madarista havia preparat exercia una atracció massa forta i difícil de superar. Què podia fer? “Uneix-te a mi... Abandona aquesta forma de vida Suxxant i uneix-te a mi. Mai et faltarà de res, tindràs tots els Mueslys que vulguis...”
Però el Creador no era tan dèbil com el Malvat Madarista havia pensat. Va tancar els ulls i va pensar en l’Aizen, en el seu cabell castany pentinat cap enrere excepte aquell floc rebel... Va pensar en en Sasuke, en Masi Oka, en Lord Asriel i la seva pantera de les neus... Estava disposat a deixar-ho tot per uns Mueslys?
NO!
Ho va cridar amb tanta força que el Malvat Madarista va ser empès cap enrere i va haver de córrer a refugiar-se. Havia subestimat el poder del Creador. Però ara li quedava la Creadora, ella seria més fàcil, segur... També tenia un bon pla.
Per suposat el Creador va intentar avisar la seva companya, però aquesta seguia de visita rutinària al Infern ( i prenent un te amb en Zalea, que als Arrancars això els hi va molt) i allà no hi ha cobertura...
Així doncs, quan la noia va arribar a casa i es va trobar un venedor ambulant de doujinshis yaoi no va poder evitar fer-lo pujar al pis per què esperés mentre agafava la cartera. Però quan la noia va tornar, diners en mà, no es va trobar el dolç noi amb qui havia estat parlant a l'ascensor, es va trobar al seu enemic Number One. Al igual que el Creador va intentar tancar la porta amb força, però en aquella ocasió també va ser inútil (això em fa notar que les hauríem de canviar... Però tornem al tema, tampoc tenim pressupost). “Vine amb mi... T’esperen molts més còmics yaoi dels que has vist ara si m’acompanyes..." Acompanyant aquestes paraules va mostrar-li la portada d’un dels doujinshis InuKai i va somriure. “Vine amb mi...” va repetir mentre estirava el braç.
La Creador va tancar la mà en un puny, l’oferta era molt bona, es notava que l’havia estat estudiant i la coneixia... Però llavors va pensar en l’Aizen, en la seva veu sexy i el seu color d’ulls, en l’Snape, en Kirtash i les seves cançons, en Sylar... Que no podia gaudir del yaoi només tenint-los a ells? No li feia falta cap Madarista.
No, no insisteixis, no cauré en les teves trampes!
La noia es va creuar de braços i va alçar la barbeta, decidida a no caure a la temptació. La seva força de voluntat va fer que d’ella en sorgís una llum que va cegar al Malvat Madarista, fent-lo fugir.
Així doncs, com veieu, han estat uns dies difícils. Hem hagut de superar la pitjor proba que ens podíem trobar. Però l’hem superat i això és el que compta.
Ara que ho hem consultat amb els nostres metges i ja no ens queden seqüeles podrem continuar publicant com sempre.
divendres, 8 de febrer del 2008
La Veritat
Bé, com que ja hem presentat a tots els apòstols i per tant ja els coneixeu, ha arribat el moment de revelar-vos la seva verdadera història, la que ningú coneix, la que les seves respectives sèries/llibres van adulterar deliberadament per tal que no es reconegués el nostre poder. I és que tots aquets personatges han obrat d’una manera en concret per tal de trobar-se amb Eraito, Déu totpoderós al qual admiren, i al qui s’han unit per pròpia voluntat. El que han fet sovint està mal vist per la resta de gent i els ha comportat enemistats i perills, però ells saben que era el correcte. Aquesta es la verdadera història dels nostres apòstols, la qual ocupa un passatge molt important en el Law of Ligth.
La Veritat:
Sasuke Uchiha: La fugida de Konoha. Necessitat de trobar la seva verdadera fe, fuig del seu poble natal, deixant-ho tot enrere, amb la única intenció de trobar a Eraito i intentar ser-li d’utilitat, perquè com a persona intel·ligent que és, sap què és el correcte i reconeix la verdadera divinitat quan la veu.
Lord Asriel: El pont entre els móns, alterar l’ordre de l’univers, literalment obre el cel. Perquè? Senzill, el seu únic fi es trobar el món on habita Eraito i unir-se a ell, ja que la seva fe el porta inevitablement a això.
Zachary Quinto-Sylar: Com a Sylar, les seves evidents ganes de destacar l’han portat a dur a terme certs “treballs” que sabien que complaurien a Eraito, i és que no tot són flors i violes i es necessita algú amb.. caràcter (XDDD) per cobrar els impostos. El fet de dir-se Gabriel influeix molt positivament.
Kirtash: La traïció al seu pare. Ashran, progenitor humà de Kirtash, amb l’absurd convenciment de què ell és un Déu (el Setè s’anomena, o alguna bestiesa així...) va afartar al seu fill, fins que, fart d’ell, el va abandonar i va anar a buscar al verdader Déu.
Severus Snape: Ja des de ben petit va néixer curiós, i la seva inquietud el va portar a descobrir l’esser superior del qual suposava l’existència, Eraito. Aquesta veritat li arribà molt aviat, i convençut de fer un bé va intentar convertir als seus companys d’escola. Aquests, que no sabien el que es feien, el marginaven per dir “tonteries”, però ell no va perdre mai la fe, tot un testimoni d’Eraito. Tot hi haver fet mes mèrits no els posarem per spoiler (pero kuando me lo lea yo (digi XD) ya hablaremos de eso otra vez XDDDDDDD)
Fins la pròxima
dimarts, 22 de gener del 2008
Els regents del Infern
Bé, després de passar uns dies amb Eraito, akí tornem per seguir informant sobre aquesta meravellosa nova manera de veure la vida que és el Voyeraitoisme ù.ú
Com heu pogut anar veient, dins del Voyeraitoisme tot són coses boniques, la gent s’estima i no es discuteix mai entre ella ù.ú però realment, sí hi ha un lloc on no tot es de color de rosa.... o potser si XD
Dins del Voyeraitoisme hi ha un lloc dedicat als heretges així com n’hi ha un pels bons seguidors, l’infern ù.ú ( els bons seguidors estan al costat d’Eraito, of course XD)
De què consta aquest lloc plagat d’heretges? Bé... plagat no, pk només aquells amb poc més de dos neurones es negarien a venir amb nosaltres...
Doncs això, que aquest lloc està regit per dues persones, els dos científics psicòpates per excel•lència que han decidit venir amb nosaltres en busca de bons cossos en els que experimentar, en Mayuri i en Zalea Pollo.
En Mayuri (Bleach) és un científic sàdic a qui li encanta enverinar les seves víctimes amb toxines entranyes i apuntar-ne el resultat per després seguir “jugant” amb altres de noves. A més a més, descobrireu l’ús que li dona a la seva ungla extrallarga ù.ú
En Zalea Pollo, a part de ser la cosa rara oficial, també treballa allí, ja que deia que no podia deixar que en Mayu gaudís ell solet. Així doncs en Zalea es dedica a penjar a la gent del sostre i veure com s’ofeguen lentament per després, mitjançant el seu Gabriel (*o*) reviure’ls per seguir torturant-los amb la seva super tècinca secreta de fer ninotets de les víctimes i anar trencant els ossos i músculs ù.ú Tot i que a vegades pot ser que els deixi penjant més temps del compte per què ha d’anar a canviar-se de vestit, k es molt coqueta ell 8)
Per tant, com podeu veure, l’infern Voyeraitoista no està mancat de diversió, per als seus dos regents, és clar, així que ja sabeu, si no voleu sofrir a mans d’aquests dos especimens... Uniu-vos *o* o desitjareu haver mort... po ja estareu al infern, no tindreu res més que desitjar...Muahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahaha
Ehem, en Pollo, k ronda per aki... u_u’
Salut ^^
* Tots els noms tenen fotos diferents, contempleu la magnitut de la tragedia ù.ú
diumenge, 6 de gener del 2008
Mascota oficial del Voyeraitoisme
Bé seguidors, ja hem acabat de presentar a tots els apòstols, però això no vol dir ni de bon tros que se’ns hagi acabat el material amb què il•luminar-vos. Com vosaltres, intel•ligents lectors, haureu deduït pel títol avui presentarem a la nostra mascota oficial:
El melocotón que murió por culpa tuya
No crec que faci falta presentar-lo, però per si de cas aquí va un dels mes grans vídeos que ha donat el Youtube:
Com a mascota oficial que és, conta amb la gràcia d’Eraito, i per tant pot morir les vegades que facin falta per satisfer a tothom qui el vulgui “tirar al quinto coño” ù.ú i escoltar les tan alabades paraules “Damián salvameeee...”
El melocotón sempre viurà amb nosaltres ù.ú
Salut